Cliqueu al seguent enllaç per veure les fotos de la Baloo!!: http://www.flickr.com/photos/aemontserrat/sets/72157629740188971/
Benvinguts intrèpids aventurers a la crònica de l’odissea més gran mai explicada. Sí, parlo d’un succés que va sacsejar els més profunds fonaments del nostre planeta Terra. La tornada de la Formula 1 ? Que els Lakers han tornat a guanya ? S’ha trobat vida a Mart? La rebel·lió dels robots contra els humans ? NO ! Molt millor, parlem de: La volta al món en 4 dies !
Aquest any la Baloo s’ha centrat en la hercúlia feina de donar la volta al món en 4 dies, per guanyar una juguesca amb el més dolent dels dolents anglesos: Don Pepón, i els seus esbirros, En Pix i en Dix. Per a dur a terme aquesta titànica experiència, vam gaudir de l’ajuda immillorable de Willy Fowell, Rigo Don, Romi i Alex.
El primer dia vam coincidir tots en una casa concreta anomenada “La Carral” en la qual es vam conèixer tots els llops de diferents indrets de Catalunya, i també als que ens ajudarien al llarg del viatge. Després vam conèixer als dolents, i tal i com va començar la juguesca de la volta al món, vam decidir iniciar el viatge cap a terres àrides i de molt sol: Egipte. Allà vam conèixer al faraó Tutankamón, una mòmia que dormia des de feia 24589 anys, i que vam despertar per a que ens atorgués una prova, conforme havíem estat allà. No va ser fàcil, ja que vam haver de realitzar diverses activitats que ens proposà el faraó, per a comprovar la nostra validesa. Un cop aconseguida la vena del seu braç que demostrava la nostra estada allà, vam cedir al esgotament i va decidir anar a dormir.
El segon dia ens vam llevar amb moltes forces, i de bon matí ens disposàvem a viatjar al Tibet quan… Vam descobrir que en Pix i en Dix havien segrestat a la Romi ! Es complicava la volta al món, però amb molta valentia vam intentar dur a terme les dues feines alhora: rescataríem a la Romi i a la vegada demanaríem al Dalai Lama que ens donés una altre prova de la nostra estança allà. Fen una excursió fins a un monestir de monjos tibetans perdut entre les grans muntanyes del Tibet (el Miracle), vam trobar al Dalai Lama, que no només ens atorgà un objecte típic de la zona, sinó que ens permeté desxifrar un mapa, que ens va ajudar a trobar a la Romi. Un cop vam retornar a la Carral i ens vam dutxar, i esbargir una mica, vam tornar a la feina, aquest cop en una prova de valentia duta a l’extrem. Previament però ens vam veure sorpresos per la fallia del motor ae ple vol, que va evitar la nostra arribada a USA, i ens va fer caure al Japó. Allà en Doraemon ens rescatà i s’oferí per arreclar-lo a canvi de la realització d’una competició entre equips on la realització de jocs i proves n’era la base. Despreés d’aquesta comptetició, no només ens va arreclar el motor, sinó que ens oferí una katana com a recompensa pel notres pas per les terres nipones. A la nit vam haver de suportar tot un circuit de proves que ens va plantejar e Don Pepón per a fugir d’allà, que consistia en aguantar que monstres i altres criatures ens espantessin de totes les maneres existents. Tot i així, a uns aventurers com a nosaltres no s’els espanta facilment, així que vam completar el circuit sense problemes. Vençuts per l’esforç del dia, el llit ens va cridar per segon cop en el que portavem de Baloo.
El tercer dia el vam iniciar amb neguit, ja que s’acostava el final de la juguesca i anàvem per mig camí. Vam arribar per fi a USA, on ens rebé una cap india de nom qüestioable, que ens oferí la pipa de la pau si erem capaços de superar les proves físiques que ens plantejava, també conegudes com “olimpíades índies”. Després de passar tot un matí fen exercici, vam decidir anar a dinar i seguir a la tarda. Quan vam tornar de dinaar ens vam trobar amb una altre desgràcia: El motor estava trencat del tot i en Pix i en Dix n’eren els principals responsables. Amb un problema més que notable, vam decidir deixar un moment de banda la volta al món per ajudar uns reis que es disputaven unes terres que tots reclamaven com a pròpies. El pacte fou que qui primer trobes uns objectes màgics anomenats boles de drac tindria la potestat per a reclamar les terres com a pròpies. Evidentment, ens va tocar dividir-nos i buscar les boles per grups, mentre els reis es miraven com hno feiem.. Paral·lelament un altre grup dels nostres estava duent a terme un taller que consistia en la realització d’un iman de cuina amb una decoració característica de la baloo. A mitja tarda ens vam intercanviar les tasques. Després de 3 dies d’esforç continuat ens vam peretre el luxe de fer una festa per relaxar-nos i desinhibir-nos. El resultat fou immillorable. Ho vam iniciar amb una competició entre nois i noies semblantg al programa de televisió Furor, que va acabar desenvocant en una discoteca que va acabar a altes hores de la nit (1:00h ja eren al llit, traquils)-
El quart dia vam haver d’anar a altes velocitats si voliem guanyar, així que durant tot el matí vam estar construint un nou motor per poder viatjar a Londres. Allà vam trobar un guardià, al que vam prendre el barret per demostrar que haviem estat a terres saxones, i vam volar el més ràpid possible fins a la Carral altre cop, on ens vam trobar amb en Don Pepon. Vam demostrar que havíem guanyat la juguesca, però en Don Pepon no ho accepta així que intentà aplicar la violència a nosaltres i fins i tot als seus propis esbirros. Tothom es torna cap a ell i vam acabar guanyant-lo i empresonant-lo per sempre més.
En definitiva, han estat 4 dies per recordar, increïbles tant per nens com per nosaltres i que no dubtariem a l’hora de repetir. Han tingut temps de conèixer gent, de passar-ho bé, de conèixer una mica més el món de l’escoltisme, i el més important de tot, ara tindran milers d’experiències que explicar, així que … Prepareu bé les orelles !
Us deixem amb un parell de fotos! Una de tots els llops i daines del CMS i l’altre dels nostres llops i daines de l’Albada!
TANT COM PUC!!! ENDAVAAANT!
