Que no ens aturin! (crònica dels Pioners i Caravel·les)

Volíem anar al Puigmal, però ens vam haver de conformar amb un puig més proper: el Puigmadrona.
Una excursió senzilla, que vàrem fer el dissabte al matí a molt bon ritme d’una bona colla de Pioners i Caravel·les amb ganes de caminar.

A les dues del migdia ja érem a Rubí, preparats per a fer molta feina: tornar a lloc tot el material de la castanyada, planificar activitats i començar a pensar l’Empresa. Només era el començament d’un cap de setmana a Maristes.

A la nit, va haver-hi també moments de diversió: cançons, pel·lícules de por i jocs de taula… una vetllada llarga que va fer que l’endemà al matí ens costés una mica llevar-nos. (I més quan ens tocava revisar tendes!)

Després d’una estona per a fer deures, vam acomiadar-nos; amb moltes ganes de trobar-nos de nou i de poder pujar algun cim més alt!

Imatge

Una resposta a “Que no ens aturin! (crònica dels Pioners i Caravel·les)

  1. Un atac de nostalgia i el fet que em trobo fatal despres que vaig menjar alguna cosa que em va sentar malament ahir al vespre m’ha portat a la vostra pagina. La quotidianitat de la vostra pagina se m’ha fet molt propera i he pensat que em feia gracia deixar-vos un missatge.
    La vostra alegria es fa palesa en la pagina web i m’ha portat molts records.

    Vaig entrar a l’agrupament quan encara no es deia aixi, aleshoes era el Grup Escolta Marista, el GEM. I parlo del 1977. L’escoltisme em fa atrapar i nomes em va deixar anar quan ja tenia 27 anys. Els records son massa i potser poc importants per anecdotics. En aquells anys vaig passar per totes les branques del Cau i despres vaig ser monitor de P/C, rovers i R/G.

    I ara ja fa anys d’allo. Visc lluny, a Suecia, amb la meva dona (tambe ex-escolta) i els meus tres fills. Ells no han volgut seguir el cami de l’escoltisme, han triat els esports, pero aixo no es important.

    Em barallo diariament amb mi mateix per com estic educant els meus fills. L’empremta de l’escoltisme es massa fonda per deixar-la perdre pero aquesta societat que ens engoleix no em dona treva. No se si ho estem fent be perque certament els “triomfadors” no acostumen portar camisa ni foulard i BP vol dir British Petrol.

    Sigui com sigui, des de la llunyania, des del contacte metafisic (que no pas fisic) per la feina que esteu fent deixeu-me que us agraeixi haver-me fet una mica mels felic.

    JORDI ALTIMIRAS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s